Els Pets i La Troba grans triomfadors de la nit dels premis Enderrock

La veu popular va deixar-se escoltar en la recollida de vots pels premis Enderrock 2011 decidint així per exemple el millor disc de l’any 2010 o el millor grup en directe, entre altres. La revista musical catalana més llegida a Catalunya va guardonar Els Pets, Mishima, Sanjosex, La Iaia, Kaulakau, Miguel Fernández i Biel Ballester Trio per la seva tasca en el panorama musical català en diferents premis. 

Dilluns 14 de març es va celebrar la desena edició dels premis que atorga aquesta revista a la Sala Artèria de Paral·lel. En aquesta vetllada es van premiar, entre altres, els premis als millors discos, grups, artistes, cançons i clips de l’any anterior. 

A la gala, que fou conduïda pel periodista Xavi Coral, habitual de TV3, hi assistiren un miler de convidats, un centenar de periodistes i també un centenar de persones que s’acostaren a la sala i per un preu mòdic van poder assistir a les actuacions d’alguns dels grups premiats. Aquest any, tot coincidint amb la dissetena edició dels premis i la desena cerimònia, s’ha comptabilitzat una xifra rècord en les votacions, un total que supera les 15.000.

Els autèntics privilegiats de la nit foren el grup de Constantí Els Pets, que van endur-se el guardó a millor artista 2010 i a millor disc per “Fràgil”. En la categoria de millor artista van ser seguits de ben a prop per Gossos, La Gossa Sorda i La Troba Kung-Fú i en millor discs per “Ordre i aventura” de Mishima i “Dia 1” de Gossos. Pel que fa a millor directe els afortunats van ser Els Amics de les Arts, seguits altre cop pels Pets, La Troba Kung-Fú i Gossos. I l’últim guardó destacable fou el de millor cançó que acabà en mans de La Troba Kung-Fú per “Flor de primavera”. Les següents posicions del rànquing a millor cançó eren per “Tots els botons” de Beth i “Tornar a començar” de Mishima.

A la desena edició dels premis Enderrock de la Música Catalana, a més d’assistir-hi els premiats, van deixar-s’hi veure diverses personalitats del món de l’espectacle i la indústria musical catalana que van ser els encarregats de lliurar els premis. Alguns d’aquest foren Marc Parrot, Obrint Pas, La Pegatina, Roger Mas i Gossos, entre d’altres pel que fa als representants del món de la cançó; escriptors i periodistes com Laia Ferré, Màrius Serra, Gemma Ruiz, Toni Puntí, Òscar Dalmau i Bibiana Ballbè, etc.

Cesk Freixas inaugura el Teatre del Foment a Juneda

Aquest passat dissabte 12 de març Cesk Freixas va oferir un concert acústic en l’acte que va celebrar la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida a la localitat de Juneda.

El concert va estar precedit per l’actuació de la Cobla Lo Castell. Segons la Federació, la sardana i la cançó d’autor comparteixen moltes característiques. D’una banda, la sardana és la “dansa més representativa de Catalunya i existeixen compositors que n’escriuen per transmetre la música que ens identifica com a país”. D’altra banda, els cantautors “componen les seves cançons perquè el poble les canti i les escolti també per fer país”.

La Cobla Lo Castell va inaugurar l’acte amb cinc peces interpretades per una quinzena de joves que volien mostrar que les sardanes estan a l’abast de tothom, tant joves com grans. Tot seguit, a les onze en punt de la nit Cesk Freixas va començar la seva actuació acompanyat per Víctor Nin a la guitarra acústica. El jove cantautor penedesenc va presentar a Juneda el seu nou disc “La mà dels qui t’esperen”.

Durant unes dues hores va delectar l’auditori del recent renovat Teatre Foment inaugurat el dia anterior. Així Freixas va agrair ser ben bé el primer en gaudir de les instal·lacions que comptaven amb la remodelació del patí de butaques i la millora de les parets per millorar la sonoritat de l’espai.

La memòria històrica, el ruralisme, el dret a decidir, entre altres, van ser els temes predominants en les cançons del cantautor que es va guanyar merescudament l’ovació de tot el teatre en acabar l’actuació.

Carme Riera s'estrena en novel·la negra

Els qui coneguin l’obra de Carme Riera sabran que s’atreveix amb tot. Aquest cop sorprèn a tots els seus lectors acostant-se a un gènere que fins ara li era desconegut: la novel·la negra. L’escriptora, actualment professora de la UAB, s’ha inspirat en el mateix campus i un fet que hi passà al 2007 com a fil conductor de la seva nova obra. Aquest any va desaparèixer al campus de Bellaterra un estudiant francès que estava realitzant un programa d’Erasmus i del qual mai més s’ha esbrinat res.

‘Natura quasi morta’ és l’explicació ficcional d’una desaparició també al campus de l’Autònoma, ja que l’autora assegura que en cap moment està escrivint sobre la desaparició real.

Des del primer repertori de contes ‘Te deix, amor, la mar com a penyora’ Carme Riera no ha deixat d’escriure en el seu propi estil, utilitzant la parla col·loquial mallorquina. Els lectors de les seves obres s’han acostumat a llegir en aquest dialecte i aprecien que el mercat bibliogràfic català mantingui aquesta diversitat lingüística en les seves obres.

El detall que Riera escrigui en mallorquí i reivindiqui així el sentiment de llengua pot semblar paradoxal pel fet que és doctora en Filologia Hispànica i exerceix de docent universitària en tal matèria.

Deixant de banda axiò, el que no és pot negar és que es una narradora excel·lent i té un gran bagatge darrere que ho demostra. Premi Prudenci Bertrana de novel·la (1980) amb ‘Una primavera per a Domenico Guarini’, Ramon Llun (1989) per ‘Joc de miralls’, Josep Pla (1994) per ‘Dins el darrer blau’ amb el qual també obtingué el Joan Crexells, Lletra d’Or, el Nacional de narrativa del Misteri de Cultura i l’Elio Vittorini del Departament de Turisme de Siracussa. 

Amb el seu estil personal i directe, els seus personatges tan ben caracteritzats i tan diferents entre ells i el seu original toc lingüístic mallorquí Riera ens presenta la seva nova obra, que sens dubte, haurà de ser una lectura obligada de cara a l’estiu.

I no s'acaba la música en català!

Després de quasi deu anys allunyats dels escenaris, tots els indicis semblen indicar que el popular grup Sopa de Cabra tornarà a estar a la carretera d’aquí ben poc. Qui havia dit que després de Sangtraït, Sau o Sopa de Cabra la música en català havia sofert una davallada? Amb el retorn de Sopa de Cabra i la recent gira de Brams (que va tornar a formar el grup l’any passat), el panorama musical en català tornar a estar a l’avantguarda.

Malgrat la música en català no ha tingut grans grups com els anteriorment esmentats, una colla de formacions s’han donat a conèixer en els últims anys canviant l’estil de la nova cançó en català.

D’aquesta manera trobem que la música d’autor torna a estar de moda. Noms com Cesk Freixas, Pau Alabajos, Jordi Montañez han marcat empremta per demostrar que la cançó protesta encara s’escriu en català. Les reivindicacions per la llengua, la cultura, el patrimoni, el territori no són temes extingits per la fornada de nous cantautors catalans. 

També trobem grups com Sanjosex, Els amics de les arts, Antonia Font i Manel quan han revolucionat el panorama musical del país. En poc més de dos anys aquests tres grups han canviat la concepció que escoltar música en català no queda resignat a les persones que escoltaven rock català en els seus anys de màxima glòria, sinó que han aconseguit que tota una generació de joves que havien crescut sense un referent musical en català hagin pogut agafar el gust per aquesta música. 

La notícia del reagrupament de Sopa de Cabra ha coincidit amb la magnifica notícia de l’estrena del nou disc de Manel que sortirà a la venda el proper 15 de març: 10 milles per veure una bona armadura. Aquest serà el segon disc del grup que després de Els millors professors europeus ha fet un camí rècord en el panorama musical català gràcies a la bona acollida que han tingut entre el públic.

Així podem afirmar que la música en català no s’acaba, que està en el seu moment de màxima esplendor. Cantautors, grups de rock, folk, pop... Tots els estils poden cantar amb accent català.