La passada edició dels Goya ha deixat una llarga llista de notícies als mitjans de comunicació espanyols i catalans. Si d’una banda es criticava la clara victòria de ‘Pa negre’ al certamen, d’altra banda se l’elogiava. El tractament que ha fet la premsa espanyola de la pel·lícula catalana ha traduït el títol original de l’obra al castellà, malgrat el film va ser presentat en la seva versió original catalana i amb subtítols en castellà. La pregunta que queda latent és: per què s’ha traduït el títol de ‘Pa negre’ mentre a l’altra obra presentada al concurs amb títol no castellà, Buried, no se li ha fet? ‘Pan negro’ ha estat el titular de desenes de diaris, en el millor dels casos, perquè hi ha hagut mitjans que han ignorat la notícia de la gran victòria del film català en portada.
El mitjà que ha fet les crítiques més dures ha estat Intereconomia que atribueix l’èxit de la guardonada a que “la mayor parte de los miembros de la academia son catalanes”. Segons aquests la presència catalana als Goya ha anat augmentant progressivament fins el seu moment culimant aquest any quan s’ha fet notòria i ha donat els majors premis a un film català.
Actualment tenim en cartellera sis pel·lícules (morning glory, the fighter, the green hornet, the tourist, tron: legacy i winter’s bone), cap d’elles amb el títol traduït al castellà; en canvi, el títol original de ‘Pa negre’ sembla que no s’ha pogut mantenir en les cartelleres ni portades de diaris. La polèmica no és antiga i ja va esclatar ara fa uns anys quan el cinema va fer una adaptació cinematogràfica del clàssic català ‘Tirant lo Blanc’, el qual va ser fermament traduït com ‘Tirante el Blanco’ sense tenir en compte la importància que aquesta obra té a Catalunya i ni tant sols el que significa per tots els catalano parlants.
Però no només el camp cinematogràfic s’ha vist afectat per qüestions idiomàtiques, sinó que també l’esportiu ha protagonitzat una escena prou significativa. Els esports, que normalment s’han caracteritzat per mantenir-se més o menys al marge dels afers polítics i lingüístics, aquesta setmana no hi ha estat. Raül Agné, entrenador del Girona de futbol, va abandonar una roda de premsa quan es van queixar perquè contestava una pregunta (que havia estat formulada en català) en aquest mateix idioma. “Si fuera inglés podria hablar en inglés?”, es queixava Agné. I la veritat és que cada setmana hi ha mostres que el català no és una llengua minoritària sinó minoritzada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada