El premi més ben dotat d'aquest any de les arts escèniques, el premi Unnim, amb 10.000 euros pel guanyador s'ha obert a companyies professionals, a més a més de les amateurs que hi podien participar fins ara de tot el món. El resultat total han estat 125 propostes, la xifra més alta de participació des que es va inagurar el certàment ara fa 10 anys.
D'entre tots aquests, els guanyadors han estat tots professionals. En primer lloc, Flirt!, de Guillem Albà, La marca preferida de las hermanas Clausman, de la companyia del Tarantana i Victoria Spunberg, Operetta, del cor del teatre que ara fa temporada al TNC, El rap de Lady M., del Projecte Vaca, i El mal menor, de Loscoderos.sc.
El premi Unnim, que ha recollit el testimoni del peremi de Teatre Caixa Manlleu, com podem comprovar, continua premiant obres i dramaturgs catalans.

Sopa de Cabra, a punt de fer història

El grup gironí Sopa de Cabra podria fer tota una fita en el món musical català i mundial a Barcelona. Ahir al matí es van posar en venda les entrades pel seu tercer concert previst per l’onze de setembre i en tan sols quatre hores ja havien venut 12.000 entrades.

Sopa volia celebrar el 25è aniversari de la formació de la banda i sembla que el seu públic tampoc no se n’ha oblidat. Tres dies estarà la banda al Palau Sant Jordi recordant perquè són el millor grup de rock català. Tres únics concerts pels quals les entrades s’han exhaurit en poques hores. Durant les tres actuacions es calcula que unes 53.500 persones cantaran, ballaran i recordaran aquells temes que sempre els han fet vibrar.

Aquesta fita semblava impossible per un grup català. Fins ara només han penjat el cartell de complert durant dos dies al Palau Sant Jordi artistes com Madonna, Bruce Springsteen, Depeche Mode o Roger Waters. En tres dies, en canvi, el nombre de grups es redueix i queda relegat a formacions i artistes de la talla de Dire Straits, Alejandro Sanz i Serrat i Sabina.

Sopa de Cabra entrarà al llibre dels rècords del Palau de la Música i no només per ser-hi durant tres dies, sinó també perquè les entrades pels dos primers concerts s’han venut en menys de 8 hores, un fet absolutament inèdit i no només a nivell català.

Balanç de Sant Jordi

Les vendes en llibres en català i d’autors catalans aquesta passada Diada de Sant Jordi ha complert les expectatives d’aquelles que ja havien fet les seves apostes. Després d’una setmana de ressaca de llibres i roses és hora de fer balanços.

En la categoria de ficció, Albert Espinosa ha estat el gran elegit. Després del seu èxit amb la sèrie televisiva Polseres Vermelles i els seus dos llibres anteriors: El món groc i Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo; aquest 2011 ha escalat fins al número 1 amb Si tu em dius vine ho deixo tot… però digue’m vine. 

Després d’aquest i seguint dins la ficció, els més venuts en català han estat L’home de la maleta de Ramon Solsona, L’arqueòleg, de Martí Gironell i les obres La terra de les coves pintades, de Jean Marie Auel i Mar de foc, de Chufo Lloréns. També l’èxit de la pel·lícula Pa Negre ha disparat les vendes d’aquesta obra d’Emili Teixidor. 

En la categoria de no ficció el més reconegut per tots els lectors catalans ha estat l’obra d’Stéphane Hessel, Indigneu-vos!. Aquest també ha estat, a més a més, un dels llibres més venuts en llengua castellana. Després d’aquest destaquen Excuses per no pensar, d’Eduard Punset, Córrer o morir, de Kilian Jornet i La República Islàmica de Catalunya, de la periodista Pilar Rahola. 

Per la quitxalla i els adolescents els més venuts fan referència a la llegenda de Sant Jordi i la simbologia que té per Catalunya. Aquest any han estat Barça toons i la llegenda de Sant Jordi i Sant Jordi i el drac, d’Anna Canyelles.

I com ja s’està convertint en tot un clàssic, tots els llibres que sorgeixen de la proximitat del Futbol Club Barcelona acaben en èxit assegurat i venda encara més segura. Aquest Sant Jordi no ha faltat a cap paradeta Amb conte! El llibre dels contes de Crackòvia, Paraula de vestidor, de Xavier Torres, ni Herois de l’esport, el pròleg del qual ha escrit el futbolista Andrés Iniesta.

Xè Congrés d'Estudiants de Filologia Catalana

Els passats 23,  24 i 25 de març va tenir lloc a la ciutat de València el Xè Congrés d'Estudiants de Filologia Catalana que va aplegar un centenar d'estudiats d'aquesta disciplina.

Qui havia dit que la llengua era morta? Qui havia dit que ningú volia estudiar aquesta filologia i que s'acabaria perdent? Aquest centenar de joves són només un petit exemple que la llengua catalana encara segueix viva com estudi universitari. 

 Aquesta edició del congrés va ser dedicada al poeta valencià Vincent Andrés Estellés. Anys anteriors havien homenatgeat, per exemple, Maria Mercè Marçal, Pompeu Fabra, Enric Valor, etc.

Durant els tres dies que els estudiants van ésser a València van poder assitir a xerrades (com per exemple la recerca predoctoral en filologia catalana o els parlars castellans a València, etnre d'altres), passejar per Burjassot seguint les petjades de Vincent Andrés Estellés, veure documentals i obres de teatre de la vida d'aquest o escoltar en directe el cantautor valencià Pau Alabajos, entre altres activitats.

El Congrés d'Estudiants de Filologia Catalana ja ha rodat per gairebé totes les capitals dels Països Catalans (Lleida, Barcelona, Mallorca, València, entre d'altres) i de cara a l'any vinent tot sembla indicar que el relleu el prendran els companys d'Alacant.

BenZina

Lluny de les primeres revistes que ens venen al cap quan pensem en tendències, és a dir, aquelles en què noies esbeltes llueixen la roba de les noves temporades de les grans marques, hi ha les revistes reals de tendències, que fora d'aquests estereotips, intenten marcar tendències en diferents àmbits; tant en moda com en cultura.

Aquest és l'exemple de BenZina. La revista BenZina és una publicació de caire cultural que mostra les tendències en cinema, música, llibres, teatre, art i també còmic. El que pretén és combinar diferents temàtiques culturals escollint allò que consideren més atractiu de cada tema.
La revista utilitza el català en la seva expressió i, per aquest motiu, forma pert de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català. Aquesta mateixa organtizació fou la que li atribuí el Premi a la Millor Nova Revista del 2006, fet que demostra que les revistes de tendències encara segueixent estan vigents i actives en la nostra societat.

Tal com la defineix David Centol, editor del Grup Comunicació 21, "BenZina simplement tracta allò fora del comú, entenent “comú” com una simple qüestió volu­mètrica, afortunadament. Pretén do­nar veu a un fenomen singular com és la producció cultural d’aquest país, certament limitada i al mateix temps universal. I ho vol fer des de la transversalitat de les disciplines i des de la barreja, conscient i en primera persona, dels seus protagonistes. BenZina és justament això: trencar la norma i difondre-la en format in­tel·ligible perquè amb el temps allò que és excepcional sigui cada vegada menys una excepció".

La Fira de Titelles de Lleida ja escalfa motors

Més de 21 companyies teatrals es reuniran a Lleida des del 28 d’abril fins l’1 de maig per celebrar la XXII Fira de Titelles de Lleida. D’aquestes 21 que participaran a la Fira set són catalanes, vuit de la resta de l’estat i sis estrangeres.

Aquest any l’organització de l’esdeveniment ha dividit els espectacles en 23 espais diferents en els quals es representaran en total una vuitena d’obres de titelles. Les fites que s’esperen assolir aquest any són de més de 30.000 espectadors i 150 programadors. 

Com cada any per la Fira de Titelles la ciutat guarneix els aparadors de les botigues de l’eix comercial de la capital del Segrià amb tota mena de titelles i artilugis fets pels més menuts de tots els col·legis i instituts. D’aquesta manera aconsegueixin que els joves també participin activament en la celebració i no únicament com a públic assistent a les obres. 

Tot i que la retallada de pressupost aquest any ha afectat l’organització de la Fira amb un 20% de capital menys i s’ha hagut d’escurçar un dia les activitats, s’oferiran espectacles per tots els gustos i per totes les edats. Entre les actuacions programades hi ha propostes innovadores, espectacles de sala i com no podrien faltar, espectacles de carrer. Entre les estrenes que enguany es mostraran per primer cop a la ciutat de Ponent, destaca Circ interior humà de al Companyia Onírica Mecànica; Transversées, de Théatre de l’Entrouvert; i S. Pell de la mallorquina Teatre dels petits elements. 

La Fira de Titelles de Lleida, que actualment és un referent d’aquest tipus de celebracions a nivell internacional, serveix de punt de trobada dels professionals del sector titellaire i, sense cap mena de dubte, tota una festa per la ciutat ja que serveix de plataforma per difondre la cultura a tots aquells qui s’hi vulguin acostar. 

Un afegit de l’edició de la Fira d’aquest any que coincideix amb la data significativa del 25è aniversari del Centre de Titelles de Lleida.

Vinyes Trobades

En la meva opinió es pot fer del vi una cultra sempre que qui ho faig tingui una vertadera passió i un incansable delit pels vins. Conreu, varietats, verema... són termes que no poden faltar al diccionari d'un bon aficionat als vins. Se'n pot dir de la vinicultra una cultura? Dependrà quins ulls ho jutgin! Però considero es tracta d'una cultura minoritària per diversos motius. Primer, no tothom es pot permetre el luxe d'agafar com a costum anar a cates de vins, fer cursos, etc. D'altra banda, he de dubtar sobre si tothom podria ser bo per fer cultura vinícola. Les boques més fines seran aquelles que sabran apreciar bé els matisos que un bon vi pot oferir.

En aquesta línia, hi ha qui sí fa apologia de cultura del vi. Des d'Slow Food Terres de Lleida, una organització que està present a 132 països i que intenta potenciar el valor de l'alimentació com a punt de partidar del debat sobre el tipus de vida que es vol, s'han creat dues varietats de vins. La particularitat d'aquests vins es que estan fets amb raïm extret de vinyes centenàries. 

El procés que se segueix per l'elaboració dels vins és semblant a la d'unes varietats d'oli que també ofereixen. El raïm procedeix de petites plantacions tradicionals de la Noguera. Finalment s'han elaborat dos vins. Els vins no són monovarietals ja que les vinyes centenàries que han pogut recuperar són escasses i s'ha fet una barreja de blanc i una barreja de negre de diferents varietats autòctones.

El vi blanc combina varietats de garnatxa blanca, xarel·la, malvasia, moscatell vermell, macabeu i pansa mentre ue el negre combina garnatxa negra, picapoll negre, monastrell i trobat.

La verema ha estat totalment tradicional, amb el raïm collit a mà a les diferents vinyes gràcies a l'ajuda dels volunaris, comprat al pagés per un preu just i fermentat en petites tines de col·laboradors.

Per a més informació consultar la web: www.vinyestrobades.com