BenZina

Lluny de les primeres revistes que ens venen al cap quan pensem en tendències, és a dir, aquelles en què noies esbeltes llueixen la roba de les noves temporades de les grans marques, hi ha les revistes reals de tendències, que fora d'aquests estereotips, intenten marcar tendències en diferents àmbits; tant en moda com en cultura.

Aquest és l'exemple de BenZina. La revista BenZina és una publicació de caire cultural que mostra les tendències en cinema, música, llibres, teatre, art i també còmic. El que pretén és combinar diferents temàtiques culturals escollint allò que consideren més atractiu de cada tema.
La revista utilitza el català en la seva expressió i, per aquest motiu, forma pert de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català. Aquesta mateixa organtizació fou la que li atribuí el Premi a la Millor Nova Revista del 2006, fet que demostra que les revistes de tendències encara segueixent estan vigents i actives en la nostra societat.

Tal com la defineix David Centol, editor del Grup Comunicació 21, "BenZina simplement tracta allò fora del comú, entenent “comú” com una simple qüestió volu­mètrica, afortunadament. Pretén do­nar veu a un fenomen singular com és la producció cultural d’aquest país, certament limitada i al mateix temps universal. I ho vol fer des de la transversalitat de les disciplines i des de la barreja, conscient i en primera persona, dels seus protagonistes. BenZina és justament això: trencar la norma i difondre-la en format in­tel·ligible perquè amb el temps allò que és excepcional sigui cada vegada menys una excepció".

La Fira de Titelles de Lleida ja escalfa motors

Més de 21 companyies teatrals es reuniran a Lleida des del 28 d’abril fins l’1 de maig per celebrar la XXII Fira de Titelles de Lleida. D’aquestes 21 que participaran a la Fira set són catalanes, vuit de la resta de l’estat i sis estrangeres.

Aquest any l’organització de l’esdeveniment ha dividit els espectacles en 23 espais diferents en els quals es representaran en total una vuitena d’obres de titelles. Les fites que s’esperen assolir aquest any són de més de 30.000 espectadors i 150 programadors. 

Com cada any per la Fira de Titelles la ciutat guarneix els aparadors de les botigues de l’eix comercial de la capital del Segrià amb tota mena de titelles i artilugis fets pels més menuts de tots els col·legis i instituts. D’aquesta manera aconsegueixin que els joves també participin activament en la celebració i no únicament com a públic assistent a les obres. 

Tot i que la retallada de pressupost aquest any ha afectat l’organització de la Fira amb un 20% de capital menys i s’ha hagut d’escurçar un dia les activitats, s’oferiran espectacles per tots els gustos i per totes les edats. Entre les actuacions programades hi ha propostes innovadores, espectacles de sala i com no podrien faltar, espectacles de carrer. Entre les estrenes que enguany es mostraran per primer cop a la ciutat de Ponent, destaca Circ interior humà de al Companyia Onírica Mecànica; Transversées, de Théatre de l’Entrouvert; i S. Pell de la mallorquina Teatre dels petits elements. 

La Fira de Titelles de Lleida, que actualment és un referent d’aquest tipus de celebracions a nivell internacional, serveix de punt de trobada dels professionals del sector titellaire i, sense cap mena de dubte, tota una festa per la ciutat ja que serveix de plataforma per difondre la cultura a tots aquells qui s’hi vulguin acostar. 

Un afegit de l’edició de la Fira d’aquest any que coincideix amb la data significativa del 25è aniversari del Centre de Titelles de Lleida.

Vinyes Trobades

En la meva opinió es pot fer del vi una cultra sempre que qui ho faig tingui una vertadera passió i un incansable delit pels vins. Conreu, varietats, verema... són termes que no poden faltar al diccionari d'un bon aficionat als vins. Se'n pot dir de la vinicultra una cultura? Dependrà quins ulls ho jutgin! Però considero es tracta d'una cultura minoritària per diversos motius. Primer, no tothom es pot permetre el luxe d'agafar com a costum anar a cates de vins, fer cursos, etc. D'altra banda, he de dubtar sobre si tothom podria ser bo per fer cultura vinícola. Les boques més fines seran aquelles que sabran apreciar bé els matisos que un bon vi pot oferir.

En aquesta línia, hi ha qui sí fa apologia de cultura del vi. Des d'Slow Food Terres de Lleida, una organització que està present a 132 països i que intenta potenciar el valor de l'alimentació com a punt de partidar del debat sobre el tipus de vida que es vol, s'han creat dues varietats de vins. La particularitat d'aquests vins es que estan fets amb raïm extret de vinyes centenàries. 

El procés que se segueix per l'elaboració dels vins és semblant a la d'unes varietats d'oli que també ofereixen. El raïm procedeix de petites plantacions tradicionals de la Noguera. Finalment s'han elaborat dos vins. Els vins no són monovarietals ja que les vinyes centenàries que han pogut recuperar són escasses i s'ha fet una barreja de blanc i una barreja de negre de diferents varietats autòctones.

El vi blanc combina varietats de garnatxa blanca, xarel·la, malvasia, moscatell vermell, macabeu i pansa mentre ue el negre combina garnatxa negra, picapoll negre, monastrell i trobat.

La verema ha estat totalment tradicional, amb el raïm collit a mà a les diferents vinyes gràcies a l'ajuda dels volunaris, comprat al pagés per un preu just i fermentat en petites tines de col·laboradors.

Per a més informació consultar la web: www.vinyestrobades.com

Els Pets i La Troba grans triomfadors de la nit dels premis Enderrock

La veu popular va deixar-se escoltar en la recollida de vots pels premis Enderrock 2011 decidint així per exemple el millor disc de l’any 2010 o el millor grup en directe, entre altres. La revista musical catalana més llegida a Catalunya va guardonar Els Pets, Mishima, Sanjosex, La Iaia, Kaulakau, Miguel Fernández i Biel Ballester Trio per la seva tasca en el panorama musical català en diferents premis. 

Dilluns 14 de març es va celebrar la desena edició dels premis que atorga aquesta revista a la Sala Artèria de Paral·lel. En aquesta vetllada es van premiar, entre altres, els premis als millors discos, grups, artistes, cançons i clips de l’any anterior. 

A la gala, que fou conduïda pel periodista Xavi Coral, habitual de TV3, hi assistiren un miler de convidats, un centenar de periodistes i també un centenar de persones que s’acostaren a la sala i per un preu mòdic van poder assistir a les actuacions d’alguns dels grups premiats. Aquest any, tot coincidint amb la dissetena edició dels premis i la desena cerimònia, s’ha comptabilitzat una xifra rècord en les votacions, un total que supera les 15.000.

Els autèntics privilegiats de la nit foren el grup de Constantí Els Pets, que van endur-se el guardó a millor artista 2010 i a millor disc per “Fràgil”. En la categoria de millor artista van ser seguits de ben a prop per Gossos, La Gossa Sorda i La Troba Kung-Fú i en millor discs per “Ordre i aventura” de Mishima i “Dia 1” de Gossos. Pel que fa a millor directe els afortunats van ser Els Amics de les Arts, seguits altre cop pels Pets, La Troba Kung-Fú i Gossos. I l’últim guardó destacable fou el de millor cançó que acabà en mans de La Troba Kung-Fú per “Flor de primavera”. Les següents posicions del rànquing a millor cançó eren per “Tots els botons” de Beth i “Tornar a començar” de Mishima.

A la desena edició dels premis Enderrock de la Música Catalana, a més d’assistir-hi els premiats, van deixar-s’hi veure diverses personalitats del món de l’espectacle i la indústria musical catalana que van ser els encarregats de lliurar els premis. Alguns d’aquest foren Marc Parrot, Obrint Pas, La Pegatina, Roger Mas i Gossos, entre d’altres pel que fa als representants del món de la cançó; escriptors i periodistes com Laia Ferré, Màrius Serra, Gemma Ruiz, Toni Puntí, Òscar Dalmau i Bibiana Ballbè, etc.

Cesk Freixas inaugura el Teatre del Foment a Juneda

Aquest passat dissabte 12 de març Cesk Freixas va oferir un concert acústic en l’acte que va celebrar la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida a la localitat de Juneda.

El concert va estar precedit per l’actuació de la Cobla Lo Castell. Segons la Federació, la sardana i la cançó d’autor comparteixen moltes característiques. D’una banda, la sardana és la “dansa més representativa de Catalunya i existeixen compositors que n’escriuen per transmetre la música que ens identifica com a país”. D’altra banda, els cantautors “componen les seves cançons perquè el poble les canti i les escolti també per fer país”.

La Cobla Lo Castell va inaugurar l’acte amb cinc peces interpretades per una quinzena de joves que volien mostrar que les sardanes estan a l’abast de tothom, tant joves com grans. Tot seguit, a les onze en punt de la nit Cesk Freixas va començar la seva actuació acompanyat per Víctor Nin a la guitarra acústica. El jove cantautor penedesenc va presentar a Juneda el seu nou disc “La mà dels qui t’esperen”.

Durant unes dues hores va delectar l’auditori del recent renovat Teatre Foment inaugurat el dia anterior. Així Freixas va agrair ser ben bé el primer en gaudir de les instal·lacions que comptaven amb la remodelació del patí de butaques i la millora de les parets per millorar la sonoritat de l’espai.

La memòria històrica, el ruralisme, el dret a decidir, entre altres, van ser els temes predominants en les cançons del cantautor que es va guanyar merescudament l’ovació de tot el teatre en acabar l’actuació.

Carme Riera s'estrena en novel·la negra

Els qui coneguin l’obra de Carme Riera sabran que s’atreveix amb tot. Aquest cop sorprèn a tots els seus lectors acostant-se a un gènere que fins ara li era desconegut: la novel·la negra. L’escriptora, actualment professora de la UAB, s’ha inspirat en el mateix campus i un fet que hi passà al 2007 com a fil conductor de la seva nova obra. Aquest any va desaparèixer al campus de Bellaterra un estudiant francès que estava realitzant un programa d’Erasmus i del qual mai més s’ha esbrinat res.

‘Natura quasi morta’ és l’explicació ficcional d’una desaparició també al campus de l’Autònoma, ja que l’autora assegura que en cap moment està escrivint sobre la desaparició real.

Des del primer repertori de contes ‘Te deix, amor, la mar com a penyora’ Carme Riera no ha deixat d’escriure en el seu propi estil, utilitzant la parla col·loquial mallorquina. Els lectors de les seves obres s’han acostumat a llegir en aquest dialecte i aprecien que el mercat bibliogràfic català mantingui aquesta diversitat lingüística en les seves obres.

El detall que Riera escrigui en mallorquí i reivindiqui així el sentiment de llengua pot semblar paradoxal pel fet que és doctora en Filologia Hispànica i exerceix de docent universitària en tal matèria.

Deixant de banda axiò, el que no és pot negar és que es una narradora excel·lent i té un gran bagatge darrere que ho demostra. Premi Prudenci Bertrana de novel·la (1980) amb ‘Una primavera per a Domenico Guarini’, Ramon Llun (1989) per ‘Joc de miralls’, Josep Pla (1994) per ‘Dins el darrer blau’ amb el qual també obtingué el Joan Crexells, Lletra d’Or, el Nacional de narrativa del Misteri de Cultura i l’Elio Vittorini del Departament de Turisme de Siracussa. 

Amb el seu estil personal i directe, els seus personatges tan ben caracteritzats i tan diferents entre ells i el seu original toc lingüístic mallorquí Riera ens presenta la seva nova obra, que sens dubte, haurà de ser una lectura obligada de cara a l’estiu.