Els qui coneguin l’obra de Carme Riera sabran que s’atreveix amb tot. Aquest cop sorprèn a tots els seus lectors acostant-se a un gènere que fins ara li era desconegut: la novel·la negra. L’escriptora, actualment professora de la UAB, s’ha inspirat en el mateix campus i un fet que hi passà al 2007 com a fil conductor de la seva nova obra. Aquest any va desaparèixer al campus de Bellaterra un estudiant francès que estava realitzant un programa d’Erasmus i del qual mai més s’ha esbrinat res.
‘Natura quasi morta’ és l’explicació ficcional d’una desaparició també al campus de l’Autònoma, ja que l’autora assegura que en cap moment està escrivint sobre la desaparició real.
Des del primer repertori de contes ‘Te deix, amor, la mar com a penyora’ Carme Riera no ha deixat d’escriure en el seu propi estil, utilitzant la parla col·loquial mallorquina. Els lectors de les seves obres s’han acostumat a llegir en aquest dialecte i aprecien que el mercat bibliogràfic català mantingui aquesta diversitat lingüística en les seves obres.
El detall que Riera escrigui en mallorquí i reivindiqui així el sentiment de llengua pot semblar paradoxal pel fet que és doctora en Filologia Hispànica i exerceix de docent universitària en tal matèria.
Deixant de banda axiò, el que no és pot negar és que es una narradora excel·lent i té un gran bagatge darrere que ho demostra. Premi Prudenci Bertrana de novel·la (1980) amb ‘Una primavera per a Domenico Guarini’, Ramon Llun (1989) per ‘Joc de miralls’, Josep Pla (1994) per ‘Dins el darrer blau’ amb el qual també obtingué el Joan Crexells, Lletra d’Or, el Nacional de narrativa del Misteri de Cultura i l’Elio Vittorini del Departament de Turisme de Siracussa.
Amb el seu estil personal i directe, els seus personatges tan ben caracteritzats i tan diferents entre ells i el seu original toc lingüístic mallorquí Riera ens presenta la seva nova obra, que sens dubte, haurà de ser una lectura obligada de cara a l’estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada